A Albalat, com en molts altres llocs, se celebra Sant Antoni. Una de les primeres festes de l’any, en ple hivern, en què, com altres tradicions semblants, es fa foc com a ritual de renovació i de purificació, per a cremar les coses roïnes.
La vespra (16 de gener) a poqueta nit, la tradició és fer foguerades populars al carrer. En altres temps, en molts carrers se’n feien de manera espontània com a comboi de veïnat i amistats. Després vingué una època en què no se’n feren i ara de nou tornen a hi haure foguerades al carrer. De més a més, de fa uns quants anys ençà, es fa una cercavila des del carrer del Cabanyal fins on es fan les foguerades, per a portar el foc que les encendrà i que s’arreplega vora la imatge d’un sant Antoni que hi ha en una frontera d’una casa. I també es repartixen les típiques coquetes de sant Antoni.
I com mana la tradició, en botar foc a la foguerada, toca cantar ben fort: «Visca sant Antoni i foc al dimoni». I tot seguit, botar la foguera. En acabant, veïnat i amistats, trauen les graelles i a sopar de torrada.
Al sandemà, dia 17, Sant Antoni, es beneïxen els animals.
Albalat a les xarxes socials