Escoles del passeig de la gran via del País Valencià

Els anys 20 i 30 es bastiren les escoles públiques, la planta és d’U invertida -una tipologia que es repeteix en nombroses escoles de l’època- amb dos pòrtics d’entrada i grans finestres de llindes en la planta baixa, que en el primer pis es converteixen en arcs de mig punt amb un potent marc de rajola, entre les quals hi ha una interessant decoració amb relleus d’art decó. En el cos central del primer pis es construeix un balcó, que també presenta una interessant decoració art decó, amb parells de pilars que sostenen grans mènsules, entre els qual hi ha grans portes de fusta que són encara les originals, també és original l’escala interior i les portes de les aules. El que desmereix molt l’espai interior és la intervenció moderna que afegí uns sòcols de taulells ceràmics. Al remat es tracta d’un edifici funcional i utilitari, però on no es descuren els detalls decoratius i arquitectònics.

El 1925 l’Ajuntament de la Vila acordà la construcció d’un nou edifici per a les escoles, amb tres aules per a xiquets i tres per a xiquetes, fruit de les noves preocupacions pedagògiques i higièniques, en un solar que prèviament havia adquirit l’Ajuntament al final del passeig de la gran via, un passeig que tot just s’estava obrint en aquell moment i que fou la primera ampliació urbanística de consideració del poble. Amb la construcció d’aquest edifici se substituí l’escola-hospital que estava posada en un edifici construït per la Vila amb façanes als carrers de Cavallers i del Castell. L’Ajuntament rebé les obres l’11 de juny de 1931.

L’arquitecte José Corts Botí (1895-1961) fou l’autor de l’edifici, i, també fou el responsable de diversos grups escolars a Anna i El Puig, així com l’alberg de la Casa de la Caritat de València, entre altres edificis, en els seus edificis es veu una estudiada organització funcional i coherent i utilitària, sense descurar els detalls.