Contrastant amb les Festes d’Agost, a mitjans d’octubre durant la setmana del 9 i el 12, se celebren les Festes de Sant Roc, en principi només eren les festes d’un barri, però hui tot el poble les sent pròpies. L’element principal és la participació popular. La festa se centra al voltant de l’ermita de Sant Roc i Sant Sebastià, centre neuràlgic del barri homònim.
L’organització de la festa la integren tres grups: la Comissió de Festes encarregada d’organitzar majoritàriament les Festes de Sant Roc, està formada pels 45 barracons i colles, la Comissió de Moros i Cristians que aquests s’encarrega de l’organització de la desfilada de moros i cristians, també forma part de la comissió de barracons, la regina i les dames de Sant Roc.
Entre els actes tradicionals ha sobreviscut el mercat de Sant Roc on es pot trobar juntament amb els productes tradicionals, aquells elaborats per la gent i per a la festa. El mercat en el poble se celebra el dijous i en la setmana de festes es trasllada al barri de Sant Roc, com marca la tradició.
Fa poc s’han recuperat les Danses de Sant Roc gràcies a Dorina Moya Giménez i Raquel Mulet Sanchis que les han ensenyat als membres del grup de danses el Segreny. Són molt senzilles i populars, uns passets en el lloc, rodar, passar i molt de bon humor i harmonia, de manera que tot el món les podia i les pot ballar. Es tracta d’una espècie de folies, ja que la gent es disfressa amb allò que té a mà, la qual cosa les fa molt acolorides.
També s’ha de destacar l’Esmorzar de la Sardina, que se celebra el 9 d’octubre, hom s’ho passa d’allò més bé menjant sardines salades i bon pa i bevent millor vi. Tot el poble acudeix al barri per a fer un bon esmorzar de germanor. No és estrany veure eixe dia artistes locals de la música i el ball recórrer els carrers del barri, ja que la disfressa es caracteritza a aquestes festes.
Un dels actes més importants, gràcies al qual la festa està viva, és la desfilada de moros i cristians on participen les comparses del poble, set comparses al bàndol moro: Abbasies, Abd El Kader, K Rist Magust, Dolça Gavana, No Wantenc, A Mansalva, Ni Fu Ni Fa, Barracó 37; i sis comparses en el bàndol cristià: Cavallers Albalatencs, Cossitó, Fet Astall, Templaris, Abí-Abò, Ahm-Bent-Alí, se celebra el darrer dissabte de les festes.
Descripció de la desfilada:
Abans de començar l’Entrada de Moros i Cristians es fa la Desfilada de Bandes, totes les bandes de música que acompanyen les comparses mores i cristianes desfilen a soles, amb algun membre de la comparsa que representen, fins a arribar a la plaça on totes les bandes toquen conjuntament una marxa mora o cristiana.
En l’Entrada de Moros i Cristians, a més de les comparses, poden haver-hi “boatos”, són diversos espectacles de carrer, acompanyats de carrosses, foc, ball, música…, la Regina i les Dames també desfilen en l’entrada, primer dalt d’una carrossa des d’on reparteixes joguets i caramels, i en finalitzar ho fan tal qual una comparsa, desfilant al pas d’una marxa mora o cristiana.
Orígens de la festa
En principi la festa se celebrava en acabar la collita de l’arròs i abans de començar la de la taronja, uns dies que tradicionalment hi havia menys treball i la gent aprofitava per a fer comboi (dinars, sopars, molt de menjar i molta beguda), unes festes molt populars, sense pràcticament pressupost i a base d’imaginació i moltes ganes de divertir-se, la qual cosa li donava una idiosincràsia particular.
Albalat a les xarxes socials