La Casa del Bou

Posada en el número 8 del carrer de Cavallers d’Albalat de la Ribera, la Casa del Bou és sens dubte un dels edificis més singulars d’Albalat de la Ribera, és finals del XVII, principis del XVIII, amb algunes intervencions en el segle XIX, però alguna de les seues parts són d’època medieval.

Des d’un primer moment fou construïda com a casa pairal, amb una àrea residencial i estances per a emmagatzemar els productes del camp i estables per a animals domèstics. Tipològicament és una casa rural compacta, de crugies paral·leles a façana i un eix transversal centrat en planta. És tracta d’una casa d’habitatge en planta baixa, cambres en la planta alta i un corral. Gran part de la seua importància arquitectònica radica en que manté una unitat estructural que possibilita la lectura de cadascun dels elements que configuren la seua ordenació i distribució externa i interna.

La façana de maçoneria lluïda és simple, però ordenada, la disposició de la porta se situa enmig de l’eix articulador de l’habitatge, les finestres en planta baixa estan proveïdes de reixes i ornades amb un xicotet frontó, en el segon cos les finestres  es reparteixen per tota la façana i no presenten decoració, la façana es remata amb una xicoteta cornisa sobre la qual es troba la tradicional teulada a dues aigües. Amb la rehabilitació han aparegut elements anteriors entre ells diversos arcs i els murs de càrrega que ens parlen d’un edifici medieval, sobre el qual es construí l’actual casa.

La distribució interior és la típica dels edificis rurals, la vivenda en la planta baixa, cambres en la plata alta, i un porxe envoltant el corral. La planta baixa, malgrat les reformes dels segles XIX i XX, encara manté el seu aspecte original amb una gran entrada -amb portes de fusta- com a eix, i a banda i banda hi ha les estances: dormitoris i alcoves, menjador i cuina, en alguna de les estances es poden veure pintures murals i una mostra de rajoleria valenciana dels segles XVIII i XIX, fora del cos principal hi ha la cuina domèstica, que dóna al corral de grans dimensions on hi ha el pou i unes grans piques de pedra per a netejar, també hi ha un parell de rellotges de sol.

La planta superior, diàfana, ocupa tot el cos central, una ampla cambra on es guardaven les collites, el trespol està sustentat por dos pilars amb unes mènsules de fusta decorades, on descansen les jàsseres, també de fusta. A més ha aparegut la plementeria original de tapia medieval. A una de las cambres hi ha els canyissos dels cucs de seda on es criaven els cucs.

Per tant, la unitat estructural de l’edifici, el seu estat de conservació i l’època històrica en que es construí donen a la Casa del Bou un alt valor patrimonial, ja que és una les escasses mostres arquitectòniques del s. XVIII amb vinculació a l’activitat de la sericultura. La Casa de Bou ens trasllada des de la nostra història quotidiana i tradicional més immediata fins el segle XVII. El visitant hi descobrirà la manera de viure i de relacionar-se, les creences populars i religioses, el treball domèstic i del camp.